El Cabanyal: no passaran!

“Que açò es farà així i punt”, eixe deu ser el pensament tant de Francesc Camps com de l’alcaldessa de València, Rita Barberà, al pensar en el nou pla de El Cabanyal. I és que sí, una vegada més aquestes persones i totes aquelles que les envolten i recolzen al seu partit i govern, s’han lluït. És cert que el barri marítim valencià necessita  unes reformes, ja que moltes de les cases, van ser construïdes a finals del segle XIX i a pesar de tenir restes modernistes, necessiten una rehabilitació. Però, d’això parlem: d’una rehabilitació! però sembla ser que per al Govern Valencià és molt més fàcil agafar una excavadora i en un tres i no res allargar l’avinguda Blasco Ibáñez tombant cases.

És dir, es prefereix fer més llarg un carrer ample, ple de cotxes i contaminació i gelat (no és difícil veure que no m’agrada massa aquest carrer) que tindre unes cases que al 1993, quan governaven els socialistes, va ser considerat BIC (Bé d’Interés Cultural). Com diu el cantautor Pau Alabajos a la seva cançó Comptat i Debatut: “[…]País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional i nacional que necessita[…]”. Això és el que em demostra el Govern Valencià, una negació de la cultura. El millor és que l’avinguda  anirà directa la platja, però… casualment no està en línea recta, per què? Doncs perquè si tracem una línea recta ens topem amb un hotel de gran luxe. Clar, la cultura la tombem però res de desfer-se’n del turisme, i així estem al meu poble Alcoi, esperant viure del turisme, quan sempre ha estat una ciutat industrial, però això és altre assumpte…

450 edificis tombats. “És que els habitants després tindran una casa millor”. Ja, i mentrestant? No és que vulgues tindre casa, és que vols tindre ta casa, amb els teus quadres, mobles, el clot a la pared que va fer el teu fill al topar-se de menut. .. però tornant al pla, he de dir que no ha segut acceptat pel Govern Central i el Ministeri de Cultura, que també té competències sobre aquest territori. No obstant això, Rita Barberà s’ha tret de la mànega (o del seu bolso regalat) una norma aprovada per via d’urgència pel Consell que autoritza l’execució del pla especial de El Cabanyal. Molt bé, desafiant les normes…

Per tot açò, i casos i paraules que pot ser no he arribat a llegir i que atempten contra allò que crec que és dels habitants de El Cabanyal, m’agregue al Facebook de la plataforma Salvem El Cabanyal, encara que… què fàcil és fer açò, no? Jo mateixa m’avergonyisc de la poca implicació que tinc. I eixe és el problema, que als valencians els xafen les arrels poc a poc, i tanquen la boca! Fem alguna cosa, i fem-la ja! “No passaran”.

Anuncios

3 comentarios

  1. Vanesa said,

    17 enero 2010 a 19:03

    he de dir que allò que estan fent Rita i Camps sense tenir en compte cap efecte que puguen tenir les seues decisions, no te justificació. Però també és cert que el Cabanyal necessita una gran quantitat de diners i d’inversors per poder arreglar-se. Aquest barri es cau a trossos i no és gens agradable passar per aquí per la nit…
    Tot siga dit, una cosa no lleva l’altra

  2. Miriam Domenech Santacreu said,

    17 enero 2010 a 21:26

    un altre tema que hem fa bollir la sang de rabia…
    com una sola persona pot tenir el poder i practicament la decisió de LA DESTRUCCIÓ DE PART DEL PATRIMONI D’UNA CIUTAT?
    com la “senyora” Rita (si “senyora” es la paraula…) i tots aquells borreguets que l’acompanyen, son capaços de DESTRUIR VIVENDES ON LA GENT HA REALITZAT UN VIDA SENCERA PLENA DE RECORDS!

    clar que tot es deteriora i necesita un canvi! persupost… pero allò que no puc entendre es com aquesta gent pot tenir la sang tant gelada, de ACABAR EN UNA PART DE VALENCIA!. Pot ser el cabanyal no cride la atenció dels turistes, pot ser no es una zona tant “enrequida” com puga ser el Carme…
    I TAMBÉ POT SER NO SIGA TAN ENRIQUIDA PER LA POCA DEDICACIÓ QUE SE LI HA OFERIT A AQUESTA ZONA!

    Deixem de pensar en el que agradara i el que no agradara a la gent de fora, i prestem mes dedicació a les persones que tota la vida han viscut a la ciutat, a les persones que es mereixen continuarla seva vida en la seva casa!!

    RECONSTRUCCIÓ, REMODELACIÓ, REHABILITACIÓ DE LA VIVENDA I DEL BARRI… PERÒ SOBRETOT RESPECTE PER LA GENT QUE ALLI VIU!… s’imagineu que vuigueren destruir vostra casa?

    NÚRIA: eres una artista de la paraula.. enhorabona, cada dia hem sorprens més!

  3. silvia said,

    19 enero 2010 a 11:22

    Sí, potser que el Cabanyal siga un lloc, més o menys conflictiu, i més o menys destruit i tot això… però és la solució tirar avall part del Patrimoni Cultural, tapar-nos els ulls i dir “ala, ja està tot net!” ?
    La mateixa quantitat de diners que es necessiten (i que de fet, en teoria, s’havien d’haver estat destinant des de fa més de 5 anys) per a reahabilitar-lo, calen per a ampliar Blasco Ibáñez, fins i tot, potser menys.
    Un barri mariner, prop de la mar… és tan popular, tan bonic!! i les casetes, amb eixos rajolets tan de tota la vida, eixe color… a mi em mola, però, sí potser calga una rehabilitació, però mai una destrucció.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: