Va com va, va per Ovidi

Doncs sí, sembla que aquest bloc que va nàixer com a projecte d’una assignatura de 2n de Grau en Periodisme, compartit amb aquelles persones que comencen sent companyes de classe i acaben sent amigues teues, me’l quede jo! Núria. Aquells que estigue llegint-lo segurament ja sabeu qui sóc. I si no ho sabeu, us deixe amb un text que vaig escriure per al periòdic alcoià, per què si! Per qùè està bé fer veure que els jovens sabem reivindicar-nos i no tot ens dona igual…

Ahí va:

“Te costeres i ponts, música de telers…”  aquestes són algunes de les paraules que entonava  el nostre Ovidi Montllor per recordar el seu poble Alcoi. Però aquest dimarts 30 van ser altres artistes i un altre poble aquells que van rendir homenatge a les seues lletres, ja que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de la Universitat de València va celebrar, junt amb tot aquell que s’hi vulgera apropar, un concert pels 15 anys de la mort de l’Ovidi. Ni més ni menys que quatre hores de música en català amb cançons versionades per cantautors i grups com Pau Alabajos, Batà, Andreu Valor, Naia, Obrint Pas i els mestres de tots els anteriors: Al Tall. Allò que podia semblar tan difícil com és omplir un saló d’actes no va ser cap utopia, perquè tot i haver un públic jove que havia de fer el sopar i estar de peu, pocs es van moure per deixar de banda aquells artistes i bon rotllo que es respirava. Increïble. No se m’acut cap altra paraula per descriure el que vaig sentir. I és que això de que sembla que no existeix música en valencià és una invenció del nostre benvolgut Canal 9. O a cas el canal de Camps ha fet mai referència a cap dels símbols de la música en català? Però, mentre Ovidi dedicà una cançó a la seua terra, aquesta terra sembla que no guarda cap sentiment per a ell, només per pàrkings i hotels.

Com és possible que haja d’anar-me’n a València per veure un homenatge a un alcoià que molts ni tant sols coneixeran? Pot ser ens faria falta una Teresa que ens explicara temes que l’Ajuntament passa per alt com qui no vol la cosa. Tot i el poc interès alcoià, va quedar clar que Ovidi Montllor és i serà estimat per molts amants de la terra, que no només van veure l’homenatge per sentir grups coneguts  sinó que van demostrar conèixer les cançons que Ovidi ens va deixar. Per aquells que volen minoritzar-lo o que no el recorden al seu aniversari, pot ser si que hagen d’anar-se’n de viatge, com va fer el propi Ovidi. El món “va com va”, sort que encara alguns et recordem, a pesar de no haver arribat conèixer-te.

Núria Agulló i Jordà, estudiant de periodisme a la Universitat de València

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: